L’esport de viure millor
- Us heu adonat que si feu el mateix en les mateixes situacions, sempre passa el mateix?
- Us heu adonat que és un hàbit i no un “trastorn”?
- Us sembla que “és el vostre destí” o què podeu aprendre a fer-ho d’una altra manera?
Viure de la millor manera possible, amb més satisfacció (o felicitat) és un aprenentatge!
El que “ens toca” al néixer determina els nostres límits: l’herència genètica i el que ens va passant els primers anys de vida configura uns hàbits de relació que, amb els seus avantatges i dificultats, tendim a reproduir contínuament.
Mantenir i potenciar els nostres comportaments que ens donen satisfacció i canviar aquells que ens donen insatisfacció … és una qüestió d’aprenentatge!!!
I la millor manera d’aprendre és jugant! No competint!
En la majoria de casos en què ens cal aprendre a actuar més adequadament no ens hi va la vida. És una carrera “de fons” i no un “esprint”.
A més, competir “contra” la vida vol dir perdre per definició.
És com un esport (l’esport d’aprendre a viure … el millor possible) i, per tant, es pot aprendre!
I com a tot esport, ens trobarem persones i situacions “col·laboradores” i “opositores”.
I com a tot esport, ens haurem d’adaptar a les situacions per a aconseguir els nostres objectius.
I com a tot esport, tindrem les nostres pors, angoixes, il·lusions, objectius i expectatives.
I com a tot esport, requerirem d’un entrenador que ens expliqui les regles del joc i d’un entrenament o pràctica sistemàtica per a tenir el millor rendiment o satisfacció possible.
I com a tot esport, haurem de practicar per aprendre les habilitats tècniques, tàctiques i estratègiques necessàries per a fer-ho satisfactòriament.
A l’esport de la vida l’objectiu no és guanyar, sinó disfrutar jugant!
I les regles del joc, sovint, no són les que creiem ni en les que ens han educat.
Per aprendre a viure millor (més tranquil·lament, amb menys por i de manera més divertida) cal desenvolupar tres tipus d’habilitats:
I com que aprendre és, sobretot, una qüestió de pràctica, dissenyo la “pauta d’entrenament” adient i específica per a que cada persona aprengui les habilitats que necessita.
HABILITATS D’AUTOCONTROL (habilitats tècniques): com més coses sapiguem fer, millor!
HABILITATS SOCIALS I DE COMUNICACIÓ (habilitats tàctiques): ens caldrà saber com relacionar-nos socialment i com comunicar allò que volem. Ens caldrà saber utilitzar les nostres habilitats tant quan les persones i/o situacions ens siguin favorables com quan ens siguins desfavorables!
HABILITATS DE PLANIFICACIÓ (habilitats estratègiques): es tracta de pensar una mica en els efectes que produiran les nostres accions en l’entorn i preveure que farem en cada cas, tant si ens va a favor com en contra!
HABILITATS D’AUTOCONTROL (tècniques)
- saber relaxar-se
- saber afrontar les angoixes i pors i els desànims
- saber visualitzar (imaginar)
- saber exagerar, caricaturitzar, riure i fer riure
HABILITATS SOCIALS I DE COMUNICACIÓ (tàctiques)
- saber dir el que volem dir, quan dir-ho i com dir-ho
- saber defensar-ho
- saber negociar, intercanviar de manera que tothom quedi satisfet
- saber fer preguntes
HABILITATS DE PLANIFICACIÓ (estratègiques)
- saber pensar, fer-se preguntes i decidir alternatives
- saber utilitzar recursos propis i aliens
- saber desenvolupar l’enginy
- saber “jugar” amb les “normes socials”
Això és el que ensenya el Mètode Pere Portero.