Tu navegador (Internet Explorer 7 o anterior) está obsoleto. Tiene fallas de seguridad y no puede mostrar todas las características de este y otros sitios web. Aprende a actualizar su navegador.

X

Navegar / buscar

L’esport de viure millor


- Us heu adonat que si feu el mateix en les mateixes situacions, sempre passa el mateix?

- Us heu adonat que és un hàbit i no un “trastorn”?

- Us sembla que “és el vostre destí” o què podeu aprendre a fer-ho d’una altra manera?





Viure de la millor manera possible, amb més satisfacció (o felicitat) és un aprenentatge!

El que “ens toca” al néixer determina els nostres límits: l’herència genètica i el que ens va passant els primers anys de vida configura uns hàbits de relació que, amb els seus avantatges i dificultats, tendim a reproduir contínuament.

Mantenir i potenciar els nostres comportaments que ens donen satisfacció i canviar aquells que ens donen insatisfacció … és una qüestió d’aprenentatge!!!

I la millor manera d’aprendre és jugant! No competint!

En la majoria de casos en què ens cal aprendre a actuar més adequadament no ens hi va la vida. És una carrera “de fons” i no un “esprint”.

A més, competir “contra” la vida vol dir perdre per definició.

És com un esport (l’esport d’aprendre a viure … el millor possible) i, per tant, es pot aprendre!

I com a tot esport, ens trobarem persones i situacions “col·laboradores” i “opositores”.

I com a tot esport, ens haurem d’adaptar a les situacions per a aconseguir els nostres objectius.

I com a tot esport, tindrem les nostres pors, angoixes, il·lusions, objectius i expectatives.

I com a tot esport, requerirem d’un entrenador que ens expliqui les regles del joc i d’un entrenament o pràctica sistemàtica per a tenir el millor rendiment o satisfacció possible.

I com a tot esport, haurem de practicar per aprendre les habilitats tècniques, tàctiques i estratègiques necessàries per a fer-ho satisfactòriament.

A l’esport de la vida l’objectiu no és guanyar, sinó disfrutar jugant!

I les regles del joc, sovint, no són les que creiem ni en les que ens han educat.

Per aprendre a viure millor (més tranquil·lament, amb menys por i de manera més divertida) cal desenvolupar tres tipus d’habilitats:

I com que aprendre és, sobretot, una qüestió de pràctica, dissenyo la “pauta d’entrenament” adient i específica per a que cada persona aprengui les habilitats que necessita.

HABILITATS D’AUTOCONTROL (habilitats tècniques): com més coses sapiguem fer, millor!

HABILITATS SOCIALS I DE COMUNICACIÓ (habilitats tàctiques): ens caldrà saber com relacionar-nos socialment i com comunicar allò que volem. Ens caldrà saber utilitzar les nostres habilitats tant quan les persones i/o situacions ens siguin favorables com quan ens siguins desfavorables!

HABILITATS DE PLANIFICACIÓ (habilitats estratègiques): es tracta de pensar una mica en els efectes que produiran les nostres accions en l’entorn i preveure que farem en cada cas, tant si ens va a favor com en contra!

HABILITATS D’AUTOCONTROL (tècniques)


  • saber relaxar-se
  • saber afrontar les angoixes i pors i els desànims
  • saber visualitzar (imaginar)
  • saber exagerar, caricaturitzar, riure i fer riure

HABILITATS SOCIALS I DE COMUNICACIÓ (tàctiques)


  • saber dir el que volem dir, quan dir-ho i com dir-ho
  • saber defensar-ho
  • saber negociar, intercanviar de manera que tothom quedi satisfet
  • saber fer preguntes

HABILITATS DE PLANIFICACIÓ (estratègiques)


  • saber pensar, fer-se preguntes i decidir alternatives
  • saber utilitzar recursos propis i aliens
  • saber desenvolupar l’enginy
  • saber “jugar” amb les “normes socials”

Això és el que ensenya el Mètode Pere Portero.