Tu navegador (Internet Explorer 7 o anterior) está obsoleto. Tiene fallas de seguridad y no puede mostrar todas las características de este y otros sitios web. Aprende a actualizar su navegador.

X

Navegar / buscar

Història professional


Al llarg d’aquests gairebé 30 anys es podria escriure un llibre sobre el què he fet i la multitud d’anècdotes de tot tipus què he viscut.

Pere Portero
Pere Portero

Però procuraré actuar com diuen els savis: “si no vols avorrir, no ho expliquis tot”.

Vaig començar donant classes d’estadística i metodologia a molts tipus de col·lectius: metges, infermers, biòlegs, farmacèutics i un llarg etcètera. De fet m’encaminava cap a la docència i la recerca a la Universitat.

Paral·lelament també començava a atrevir-me a fer de psicòleg per a qualsevol persona que s’atrevís a confiar en mi.

Així vaig començar a entrar al terreny de la modificació de conducta que s’anomena (d’una manera que no m’agrada gens) “psicologia clínica” i que, per entendre’ns, vol dir ensenyar a viure millor a persones amb tot tipus de “trastorns” que, evidentment, encara m’agrada menys la denominació. Vol dir: persones amb angoixes i pors, deprimides, amb problemes de parella, amb els fills, amb dificultats per a relacionar-se socialment … vaja el “normal”!

Paral·lelament també vaig començar a treballar en Psicologia de l’Esport (sóc soci fundador de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport) i a fer la tesina per a fer recerca i docència a la Universitat. En aquests temps també era soci de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament i de la Sociedad Interamericana de Psicología

Per una de les anècdotes que m’ha influït significativament a la meva vida, l’objectiu de la Universitat va ser substituït per fer de psicòleg a la presó.

Com en bona part de la meva trajectòria formativa i professional, en aquest fet hi va tenir una importànica decisiva el meu mestre, el Dr. Ramon Bayés, a qui dec, a més d’aquesta oportunitat de la presó, l’entusiasme per la ciència de la Psicologia i un munt de consells que m’han ensenyat a esforçar-me en pensar, observar i a actuar d’una manera el més objectiva possible; a fer-me preguntes adequades i a esbrinar-ne la resposta de la manera (empírica!) adequada.

L’any 1984 vaig ser un dels dos primers psicòlegs contractats per la Generalitat de Catalunya per treballar a presons i vaig treballar a la Presó de Joves de Barcelona (“La Trinitat”) fins l’any 1987, en què vaig decidir que els àmbits penitenciaris i de l’administració pública ja estaven prou vistos.

Us podeu suposar que hi ha un abans i un després d’haver “passat” per la presó.

A partir d’aquí, ja em vaig atrevir gairebé a tot, ja que la quantitat d’experiències i situacions de tot tipus que vaig viure (des de moments en que, literalment, m’hi anava la vida, fins a moments d’aprendre a treure recursos i habilitats que ni saps que tens i, sobretot, vivint moments d’una satisfacció difícil d’aconseguir a la vida quotidiana) em van donar el bagatge i la força necessàries per aplicar aquests aprenentatges allà on fos.

Això sí, a partir d’aquell moment vaig començar a entendre que no estic fet ni per treballar a l’administració ni a l’empresa. Així que des d’aleshores ho faig “per lliure”.

Des de l’any 1989 fins ara, la seu central del meu comportament com a psicòleg ha estat el despatx de Terrassa treballant amb multitud de camps del comportament: des d’ensenyar les persones a afrontar les seves angoixes i pors, els desànims, les dificultats en les relacions de parella, amb els fills, amb les relacions socials … passant per toxicomanies, geriàtrics, recursos humans, esportistes d’elit … i fent formació en habilitats d’autocontrol i habilitats socials i de comunicació a col·lectius tant diversos i, aparentment, tant dispars com:, executius, tècnics de comerç, pares d’adolescents i adolescents, funcionaris de presons, mossos d’esquadra, policies locals, conductors de l’autobús turístic de Barcelona, polítics, mestres, infermers, metges, advocats, conserges d’escola, treballadors de la “grua” municipal … fins i tot durant alguns anys, en lloc que les persones vinguessin al despatx, jo anava al domicili o on calgués.

He dissenyat conjuntament amb en Joan Riera (l’altre gran mestre “psicològic” que he tingut i que m’ha empès a evolucionar com a psicòleg i persona) cinc jocs de taula i una joguina enregistrats a la Propietat Intel·lectual.

Al llarg de tres anys vaig fer un espai setmanal a la darrera època de Radio Club 25 per a divulgar la Psicologia i donar alguns consells útils als oïdors per a afrontar millor els avatars de la vida.

Esporàdicament he participat en alguns programes de ràdio i televisió: Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Rac-1, Ona Catalana, Ràdio 1, Ràdio 4, la SER, Ràdio Terrassa i també a TV3, Canal Terrassa Vallès i Canal Català de Sabadell.

Actualment, a més de la tasca quotidiana, faig de professor col·laborador de l’Escola de Distribució i Comerç (ESCODI) associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i també al Màster de Recursos Humans de la mateixa Universitat, ensenyant habilitats d’autocontrol, de comunicació i de planificació i dóno conferències per a diversos col·lectius.

Linked In